Presenta el debat

Director de l’Escola d’Arquitectura del Vallès. Professor del Departament de Tecnologia de la Arquitectura.

Aquest debat vol presentar un aspecte important i poc conegut en l’assoliment d’una societat descarbonitzada. L’edificació ja ha estat reconeguda com un element clau en la descarbonització però, fins ara, essencialment des de la consideració de l’energia emprada pels edificis en el seu ús, durant el seu funcionament. De fet, i impulsada per directives europees, la normativa d’edificació ja ha definit "l’edifici de consum quasi nul d'energia" que dona un pas significatiu cap a una habitabilitat sense carboni. Però hi ha un element que resta ocult i que té un pes molt significatiu en la carbonització del sector: el carboni produït en la fabricació dels materials.

Doctora arquitecta. Professora Agregada del Departament de Tecnologia de l’Arquitectura. Treballa en temes relacionats amb l’Arquitectura, l’energia i la sostenibilitat

Els compromisos de reducció d'emissions estan lligats als objectius globals de canvi climàtic. Aquests objectius han de considerar les demandes d’una societat global que requereix recursos per donar habitabilitat a una població creixent i -esperem- amb una renda per càpita que li permeti accedir a una edificació de més qualitat. Això genera una forta pressió sobre la demanda de materials per edificació i infraestructures que com és habitual representa una demanda d’emissions de carboni inassolible en el marc de la lluita global contra el canvi climàtic. És un camp de necessària intervenció.

Doctora Arquitecta. Professora lectora del Departament de Tecnologia de l’Arquitectura. Treballa en recerca relativa a materials de construcció i el seu impacte ambiental.

De fet, els principals materials de construcció d’avui en dia tenen una forta dependència de les emissions de carboni en la seva fabricació. Per exemple, el ciment Portland -base del formigó, el material més emprat a l’edificació i a les infraestructures- s’enfronta a la necessitat de definir una estratègia de descarbonització que li permeti mantenir-se com un material econòmicament competitiu basat sobre un coneixement i unes pràctiques molt esteses, cosa que no resulta fàcil sense tecnologies encara emergents com el segrest i confinament de carboni i l’aplicació d'estrictes regles d’eficiència energètica i de canvis de combustibles.

Arquitecte. Professor associat del Departament de Projectes Arquitectònics. Treballa en experiències arquitectòniques radicalment sostenibilistes.

Ja s’està produint una revolució en els materials i les tecnologies de la construcció que permeten produir una habitabilitat de baixa demanda global de carboni. La fusta, però també la recuperació i l’actualització de tècniques i materials tradicionals, són el suport de nous edificis que es mostren alternatives social, econòmica i tècnicament viables que, a més, activen noves línies de producció i de gestió del territori que impulsen la sostenibilitat.

El repte de la descarbonització dels materials de construcció és, sens dubte, un dels motors d’un canvi tecnològic ineludible i absolutament interessant que, incidint a les nostres vides a través de l’arquitectura, emergirà i ens permet participar com a ciutadans en aquest canvi.